Durant la seva segona temporada a La Masia, amb 13 anys, Claudia Pina (Montcada i Reixach, 12/08/2001) va marcar 100 gols en tan sols 20 partits, un record espectacular que deixava entreveure la jugadora que és avui. I continua anotant gols, ara en el primer equip del Barça. Amb només 24 anys ha superat els 200 partits i ha guanyat tots els títols possibles. La seva ambició, però, continua intacte.

En aquesta entrevista amb la REVISTA BARÇA, Pina repassa la seva evolució futbolística, explica com ha viscut el creixement del futbol femení en primera persona i els objectius que li queden per assolir.

El desembre va renovar amb el Barça fins a l’any 2029. Què suposa per a vostè continuar vestint la samarreta blaugrana?
Sempre he dit que és el club de la meva vida. La veritat és que és il·lusionant seguir aquí durant tres anys més. Estic molt feliç al Barça, és on vull estar.

Quins objectius es posa per aquestes tres temporades?
Aportar el màxim a l'equip, seguir creixent com a jugadora i com a persona.

Li queda algun somni per complir amb la samarreta del Barça?Potser continuar arribant a finals de la Champions i jugar-les de titular (riu), que només n’he pogut jugar una. Però el més important és seguir i mirar d’ajudar sempre a l'equip, des d'on sigui.

El mes de febrer va arribar als 200 partits amb el Barça. Amb quins d’aquests partits es queda?
Un dels més especials el vaig viure quan vam jugar a l’Spotify Camp Nou, l’any 2022, els dos partits contra el Madrid i el Wolfsburg. Van ser dues nits inoblidables per a mi. Sempre havia somiat poder jugar a l'Estadi, on havia vist el Barça des de petita. També em quedaria amb la final de Champions de Bilbao, va ser un dia increïble.

Va ser com jugar a casa aquella final, oi?
Sí, la veritat que sí (riu).

El primer partit a l’Spotify Camp Nou, contra el Reial Madrid, va marcar. Segur que va ser una experiència espectacular...
Sí, sortia al camp mentre sonava l'himne, tot l'estadi ple d’aficionats... Va ser una nit que sempre recordaré d'una manera especial.

Què li diria a la Clàudia que va debutar amb 16 anys si li expliquessin tot el que està passant?
No s'ho creuria en aquell moment. Només venir al Barça a passar-m'ho bé i ser cada dia més professional ja era increïble. Ha canviat tot molt. Tinc molta sort de ser on soc ara mateix i de la trajectòria que tinc, treballant i creixent cada any.

A mesura que ha anat creixent la seva carrera, ha anat creixent el futbol femení. Com ha viscut aquesta evolució?
És molt maco haver vist com estan canviant les coses perquè crec que, en part, és gràcies a les jugadores que han hagut de passar per tot això. També per les que estem passant-ho ara, i perquè les nenes puguin tenir un futur encara millor el dia de demà. Estem  orgulloses de que cada cop el futbol femení sigui més vist i guanyi encara més importància.

Li fa il·lusió ser una referent per les nenes que juguen a futbol?
Sí, sempre dic que em fa una il·lusió especial. És un orgull que les nenes es puguin fixar en tu, ser una referent per elles. De petita, per a mi, l'Alèxia Putellas era una de les meves referents, poder compartir ara tot el que he compartit amb ella és especial. L’Alèxia és un clar exemple d’on vull arribar com a jugadora.

Com recorda el seu fitxatge pel Barça? Qui li va donar la notícia?
Els meus pares em van seure un dia a casa i m'ho van explicar. Al principi em va xocar molt, en aquell moment recordo que em guiava molt per les amistats que tenia quan jugava a l'Espanyol. Em va saber greu per això, òbviament no m'imaginava res del que passaria. És una de les millors decisions que he pres a la meva vida, amb l’ajuda dels meus pares. Soc la jugadora que soc gràcies al Barça.

Què suposa haver-se format a La Masia?
Cada dia entrenes amb les millors jugadores, ho has de fer el millor possible i això et fa millorar dia a dia. A mesura que he anat creixent he vist que hi ha un salt diferencial del futbol base al primer equip i això també m'ha fet créixer moltíssim i ser la jugadora que soc. Tan competitives que som i el nivell que tenim entrenant, ens fem millors les unes a les altres.

Va anar un any cedida al Sevilla per gaudir de més minuts. Com va viure aquesta etapa fora de casa?
Al principi em va costar molt prendre la decisió perquè suposava estar lluny de la família. A més, feia molts anys que estava al Barça i també em sabia greu. En aquell moment tampoc sabia si era marxar per tornar, perquè si no hagués sortit bé no hauria tornat al Barça. Però a mitja temporada em vaig començar a sentir molt bé dins del camp. A fora també, vam crear un grup molt bonic i molt especial que sempre recordaré. Si tornés enrere i hagués de prendre la mateixa decisió no m'ho pensaria i ho tornaria a fer.

Algun cop ha dit que la confiança en una mateixa ho és pràcticament tot. Com fa per mantenir-la?
Has d’intentar anar a la teva, ser millor cada dia i gaudir del que fas. Crec que així tens la confiança per poder jugar i ser millor jugadora.

Està en el millor moment de la seva carrera?
Sí, crec que sí. Tinc més minuts, em sento important a l'equip. És clau tenir minuts per estar confiada i jugar al millor nivell possible.

Força Barça