
0-1, Boselli (min 37)
1-1, Pedro (min 88)
2-1, Messi (min 110)
Roger Bogunyà (enviat especial)
El Barça s'ha proclamat per primera vegada en la seva història campió del Mundial de Clubs. Ho ha fet després de 120 minuts d'emoció i èpica, en haver hagut de remuntar un 0-1 advers. Pedro ha igualat al minut 89 i Messi ha donat el títol al 110.
Si hi ha un equip amb futbol i fe, aquest és el Barça. Novament per sota al marcador, els
blaugranes han sabut igualar el partit a base de constància, paciència i un joc excels, superior a
la infatigable resistència argentina i als despropòsits arbitrals. El gol de Boselli ha avançat en
el primer temps als sud-americans, que han defensat el seu avantatge fins a l'extenuació.
L’oportunitat ha aparegut en el minut 89, quan Pedro ha homenatjat Iniesta –avui
absent per lesió- i ha calcat el seu gol a Stamford Bridge. No per la forma, sí per la seva èpica i
transcendència. El matx ha arribat a la pròrroga i el Barça ha estat fidel al seu etern discurs. Ha
cansat els argentins fins que Messi ha connectat una rematada amb el pit a gol. Amb ell, el Barça
conquereix el seu primer Mundial de Clubs i tanca
un 2009 absolutament irrepetible
: no es poden guanyar més títols que els sis aconseguits. Això no és cap somni.
Equilibri de forces
Ha començat el matx amb un intercanvi d'avisos. El primer ha estat de l’Estudiantes, el
segon del Barça, a través d'un Xavi que ha pecat de generós sol davant el porter. Després el partit
s’ha igualat, també gràcies a la permissivitat arbitral: les faltes del Barça ho eren, les
permanents entrades sobre Messi les fingia l'argentí, que s’ha endut la primera targeta de la
final.
L'àrbitre i Boselli, protagonistes
El partit s’ha tornat com volia l’Estudiantes. Les interrupcions eren contínues i
l'equip blaugrana no aconseguia associar-se amb comoditat. L'espessor era la tònica dominant.
L’Estudiantes tampoc oferia res: només buscava el contraatac amb passades llargues. Això sí,
els seus tres centrals oferien seguretat darrere. Una seguritat gairebé total: en una bona
triangulació del Barça, Albil fa caure clarament Xavi. Penal i expulsió? L'àrbitre ha assenyalat
servei de porteria.
Cinc minuts més tard, el que colpejaria seria l’Estudiantes, després d'una centrada des
de l'esquerra de Díaz a la qual Boselli ha arribat i Puyol i Abidal no. L'argentí, màxim golejador
de la Copa Libertadores, parteix des d'un possible fora de joc. El seu cop de cap és
inapel•lable per a Valdés.
El perill arriba per l'esquerra
Com en la semifinal davant l’Atlante, tocava reaccionar. I Guardiola ho ha fet. Ha fet
entrar Pedro i ha tret Keita per guanyar en joc per les bandes i perdre en força física al migcamp.
Aquesta no feia falta. La posaven tota els argentins. El Barça ha millorat i molt. La seva banda
esquerra, ocupada per Henry i puntualment per Ibrahimovic, creava perill gairebé cada vegada que
s'acostava. Però el gol es resistia.
Pedro obra el miracle
L’atac i gol a la porteria dels 'Pincharratas' era cada vegada més exagerat. Guardiola
ha ordenat Piqué exercir de '9 ', perquè al Barça li faltaven rematadors. I Ibrahimovic no estava
tenint el seu dia. Precisament el central blaugrana ha estat el qui ha pentinat una pilota aèria
dividit a l'àrea rival, dirigint-la cap a Pedro, que mai no perdona. Pedro es disfressava d'Iniesta
a Stamford Bridge per mantenir amb vida un Barça que mereixia, com a mínim, l'empat.
Jeffren, el desbordament
Quan s’ha iniciat la pròrroga ja estaven sobre la gespa Touré i Jeffren, que abans del
gol ja havien substituït Busquets i Henry. Ara el rellotge, des de l’1-0 en contra del Barça,
corria a favor dels blaugranes, que seguien sent els únics amos de la pilota. El cansament era
propietat dels argentins. De tots, a banda de Messi, el més incisiu era Jeffren, que superava
sempre per velocitat Clemente. Després de 105 minuts, 1-1.
Resol el millor
Evidentment als argentins els interessava salvar la pròrroga com fos i arribar a la loteria
dels penals. Al Barça mai li ha agradat la sort, sinó el talent. I aquest ha aparegut mitjançant el
millor jugador del món. Una centrada d'Alves des de la dreta l’ha rematat Messi amb el pit,
potser amb el seu cor avui més blaugrana que argentí, per decantar el partit. Aquest equip ja ha
fet història.
Notícies relacionades
Roda de premsa de Guardiola
Reaccions: Joan Laporta
Reaccions: jugadors
L’àrbitre encarregat de dirigir la gran final serà el mexicà Benito Archundia, que estarà assistit a les bandes per un altre mexicà i un canadenc.
Roger Bogunyà (enviat especial)
El FC Barcelona s’enfronta aquesta tarda a l’Estudiantes de La Plata (17.00 hores (hora catalana), Telecinco, R@dio Barça) a la final del Mundial de Clubs, un títol que no ha aixecat mai a la seva història. Iniesta no jugarà.
Com
Pedro
, que ja ha golejat en sis competicions diferents en una mateixa temporada, el FC
Barcelona intentarà assolir aquesta tarda una fita històrica: endur-se els sis títols de
l’any. L’oportunitat és única i l’equip n’és molt conscient, segons va
confessar divendres
Josep
Guardiola
. El partit, massa important, massa transcendent, pràcticament no és abarcable amb
paraules. El Barça, a més, mai ha guanyat aquest títol, exclusiu per als campions continentals de
cada temporada. Ho intentarà per tercera vegada. Al 1992 i al 2006 no va poder ser.
Amb derrota o victòria, de llegenda
Amb aquest partit es tanca el millor any de la història
d’un Barça que, de moment, ja ha aconseguit cinc títols aquest 2009. Ningú li retraurà res a
l’equip si perd aquesta tarda, però els elogis serien eterns, inacabables, si es guanya.
També es tanca un cercle. Estudiantes, el seu rival a la final, va vèncer el 1968 el Manchester
United a la Copa Intercontinental. El Barça va batre els anglesos -que curiosament són també els
vigents campions mundials- a la Champions d’aquest estiu. Ara tots dos lluiten pel tron
mundial. No va més.
Sense Iniesta... però amb Messi
El Barça afrontarà el repte dels sis títols sense Andrés
Iniesta i amb el dubte de Keita, que només s’ha entrenat amb la resta del grup un cop aquesta
setmana, divendres.
Messi
, que va arribar just a la semifinal (
3-1
) pel seu esquinç de turmell, sembla progressar adequadament. Guardiola, doncs, comptarà
amb
22 dels
23 homes
que van viatjar fins a Abu Dhabi.
Estudiantes promet oposició
Al davant hi serà un equip que no travessa el seu millor moment i que es declara a si
mateix com a no-favorit, Estudiantes de La Plata. Aquesta és l’etiqueta que millor els hi va:
així van alçar la Copa Libertadores ara fa cinc mesos contra Cruzeiro. Liderats pel
cognom
Verón
i per Boselli, el seu home gol, els argentins intentaran emular la fita aconseguida fa 41
anys amb el United. Han promès fer-ho com sigui. Serà un partit per a homes. Històric per a tots
dos, gloriós únicament per a un.
Competició: Lliga
Equip local:
FC Barcelona
Equip visitant:
València CF
Data: 14-03-10 Hora: 19:00h
Estadi: Camp Nou
Convocatòria
Entrenador FCB: Roda de premsa prèvia
Entrenador FCB: Valoracions postpartit
Jugadors FCB: Valoracions postpartit