
La secció de més pes i de projecció esportiva i social més gran del FC Barcelona és la del bàsquet, un esport que ocupa el segon lloc en les preferències dels afeccionats barcelonistes.
Fundat el 24 d’agost del 1926, el bàsquet blaugrana va jugar els seus primers partits al
complex esportiu del Sol de Baix (entre l’actual avinguda Madrid i la Travessera de Les
Corts). No va ser fins als anys 30 que el bàsquet va consolidar-se a Catalunya. Després de la
Guerra Civil, el FC Barcelona de bàsquet va jugar a Primera Divisió (1940) en una nova pista
situada al costat del gol sud del camp de Les Corts. La millor època arribaria a la segona meitat
dels 40, amb un Barça consolidat al capdamunt del bàsquet estatal.
Inauguració del Palau
Després d’un període de crisi, a la temporada 1958/59 el bàsquet barcelonista va
guanyar la Lliga espanyola i la Copa del Generalíssim. La posterior etapa de decadència es va
allargar bastant, i la inauguració del Palau Blaugrana (any 1971), tot i que va donar una gran
empenta a la secció, no va servir per donar als afeccionats barcelonistes els triomfs que feia
temps que esperaven. El Reial Madrid era, aleshores, l’equip espanyol més poderós. A la
temporada 1977/78, però, el Barça va aconseguir guanyar la Copa del Rei al Reial Madrid (103 a 96).
Primer títol europeu i consolidació del bàsquet blaugrana
A la dècada dels vuitanta, el bàsquet blaugrana va iniciar una de les millors etapes de la
història, de la mà de Juan Antonio San Epifanio 'Epi', Nacho Solozábal i Chicho Sibilio, entre
d’altres. Així, a la temporada 1980/81 el club va tornar a guanyar la Lliga després de
vint-i-dos anys de decepcions. Al curs 1984/85 el FC Barcelona va aconseguir el seu primer títol
europeu en guanyar la Recopa amb el Zalgiris Kaunas (77-73), títol que revalidaria un any després
derrotant l'Scavolini italià (101-86). A més, l’any 1986-87 guanyava la Supercopa
d’Europa i, a la Lliga espanyola, iniciava una etapa de domini que duraria tres anys
consecutius (de 1987-88 a 1989-90).
De l’Eurolliga del Palau Sant Jordi (2003) a París 2010
A finals del segle XX, la generació d’Andrés Jiménez, Audie Norris i Epi, deixava pas a
la de Juan Carlos Navarro, Rodrigo de la Fuente, Roberto Dueñas i Pau Gasol. Al llarg dels deu
anys, la secció va mantenir el llistó assolit a la dècada dels vuitanta i va aconseguir quatre
Lligues –tres de les quals de manera consecutiva–, tres Copes del Rei i una Copa Korac.
Però el reconeixement definitiu a nivell europeu va arribar el curs 2002/03. Aquell Barça,
liderat per Dejan Bodiroga, Sarunas Jasikevicius i el mateix Navarro, va assolir l’esperada
Eurolliga, antigament anomenada Copa d’Europa, derrotant a la Final a Quatre la Benetton de
Treviso, en un Palau Sant Jordi ple de gom a gom. El mateix any, l’equip blaugrana completava
la fita europea guanyant la Lliga ACB i la Copa del Rei.
En etapes successives el FC Barcelona ha sabut mantenir-se a l’elit del bàsquet amb
nous títols estatals i continentals. La culminació d’aquest excel•lent nivell va
arribar a la temporada 2009/10, quan de la mà del tècnic Xavi Pascual es va formar un equip de
somni en què destacaven Juan Carlos Navarro, Ricky Rubio, Fran Vázquez, Erazem Lorbek i Pete
Mickeal. El palmarès d’aquell any va ser impressionant, amb les conquestes de la Lliga
Catalana, la Supercopa ACB, la Copa del Rei i la segona Eurolliga de la història, aconseguida en
derrotar l’Olympiacos a la Final a Quatre disputada a París.